Filosofia i persecuciò

Segons Strauss la ciutat antiga veié perillar els seus fonaments amb l’activitat filosòfica i es veié llavors obligada a la seva persecució, més pragmàticament la ciutat moderna ha optat pel suborn, en forma de càtedres, amb un èxit gairebé absolut.

Conservadorisme

Si ens regim per un instint que ens fa pensar que el futur ha de ser igual al passat, com Hume pensava i les reaccions del públic enfront del que està passant confirmen, llavors el seu conservadorisme polític és una conclusió inevitable. Recordem d’altra banda que ser conservador no necessàriament significa ser de dretes, en els nostres dies, el conservadorisme ha estat més aviat una cosa d’esquerres.

Proïsme i humanitat

La saviesa, prengui la forma que prengui, ha de ser incompatible amb teoritzar sobre un objecte tal com la humanitat i, sobretot, amb guiar la pròpia acció per res que tingui relació amb aquesta humanitat. Dit altrament, la saviesa és cristiana: amor al proïsme, concret i singular enfront de l’abstracció humanitària.

Irrellevància

Realment Heidegger és una figura molt important? Hom té al dret a pensar que si ho és, però llavors possiblement tampoc s’ha de sorprendre gaire de la irrellevància real del pensament filosòfic actual.

De l'envelliment

Els filòsofs alemanys, i no em ve cap excepció significativa al cap, estan bé per llegir-los quan ets jove. Llavors et poden fer fruir molt amb el gaudí anticipat de llurs agosarades promeses. La pena és que molts pocs van rumiar-se  bé la qüestió de l’entusiasme que és el tema del tema i llavors quan ets fas gran, segurament, necessàriament tendeixes a trobar que exageren. De tots plegats Heidegger és el cas més notori. Aquesta conclusió es podria seguir del darrer curs del professor González a la SCF o de la pel·lícula de Margareth Von Trotta.

Filosofia. religió i Catalunya

La perplexitat de molts amics, bona gent i gent de formació filosòfica, enfront del que està passant i podria passar a Catalunya és possiblement conseqüència d’un prejudici partidista: pensar que la filosofia és més important que la religió.

L'opció de vida filosòfica a la modernitat

Mazza té raó, Maquiavel és el primer modern, no tant pel que diu, que potser també però ara no ve al cas, sinó perquè la seva manera de viure la filosofia, clandestinament a la solitud d’una cambra en un llogarret perdut però vestit amb les seves millors pertinences, és l’única opció digna que deixaren els seus temps i també els nostres. Hi ha, però, també la possibilitat de ser professor de filosofia.