Allò de debò nou plantejat per la
crítica de la raó pràctica és la tesi de la irreductibilitat del judici pràctic
al judici cognoscitiu, és a dir, que cap decisió es determina des d’un
coneixement. Presa en conjunt, la direcció de l’obra de Hume és completament
oposada, tot judici cognoscitiu esta determinat, en depèn, d’un judici pràctic,
d’una decisió, la qual, però, en cap cas es deixaria descriure bé amb el
qualificatiu de racional.
És a dir, només coneixem a partir de l'experiència?
ResponEliminaLa raó només fa el que que li mana la passió. Qui mana és l'instint i l'experiència és seguir l'instint.
EliminaAra que he llegit per segona vegada aquest port, l'he entès millor. Gràcies igualment per l'aclariment.
ResponElimina