Definir una teoria filosòfica significa fitxar un punt on hom es
deslliura de l’obligació d’inquirir i recercar. El perill és la sobrevaloració
de la pròpia o de qualsevol teoria que s’esdevé quan hom oblida que aquest punt
és arbitrari.
Un dietari que va voler ser de filosofia
Total de visualitzacions de pàgina:
dijous, 20 de desembre del 2012
Provincianisme (II)
Fa no gaire parlava del provincianisme “il·lustrat”
que caracteritza la producció historiogràfica britànica, però hi ha d’altres
versions no anglosaxones del mateix fenomen. Darrerament he estat llegint un
llibre de Jean Pierrre Cléro sobre Hume, une
philosophie des contradictions, una lectura suggeridora però no sempre
clara (acabo de veure que Cléro és un lacanià i això com és habitual, explica
molt). Malauradament, Cléro només cita Hume
des de les versions franceses de les seves obres, amb la qual cosa dóna
per descomptat que les versions franceses són superiors a les originals (tampoc
és del tot descartable que Hume no hagués volgut ser francès) o que és del tot
improbable que algun desgraciat aliè al mon universitari francès com un autor d’assaig català (els quals segons V.P,
no existeixen) o simplement un noiet de Valladolid tingui la idea de llegir-se
el llibre.
dissabte, 8 de desembre del 2012
Escepticisme aplicat
Cal desconfiar al màxim de tot llibre que no sigui una mostra d’ignorància
i estupefacció. La narració de Sòcrates al tribunal no és una peripècia
biogràfica singular, sinó el resum arquetípic de la vida de tot home lúcid. La
peripècia, això si, d’una vida ben feixuga, perquè costa molt fer aquest camí,
insondable i inexhaurible, de la pròpia ignorància. És tan fàcil arrenglerar-se i trobar escalfor entre la multitud dels que saben molt!
dijous, 6 de desembre del 2012
Intel·lecte
Allò més
important de la fonamentació humeana de la teoria del coneixement és del que no
parla: la desaparició, l’esvaïment, de la noció d’intel·lecte, sense la qual
pròpiament, com conclogueren Aristòtil i Plató, pròpiament no hi ha discurs
racional. Vist així l’escepticisme d’Hume és una conclusió tan ineludible com l’apropiació
que d’aquest autor en fan els darwinistes, perquè sense intel·lecte la
definició de l’home com a ser entremig manca de tot sentit.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)