Bayle

Encuriosit per les bibliografia sobre Hume, estic llegint últimament a Bayle. La Biblioteca de la facultat de lletres, té un exemplar dels Pensées diverses sur la comète que no ha estat gaire utilitzat, com es dedueix del fer que h hagut d’obrir a ganivet les seves pàgines encara sense separar després de dues dècades d’estada a la plaça Universitat . La lectura que estic fent és apressada, potser cada cop em costa més fer les coses d’una altra manera, però tot i així en tinc prou per veure que el deute del Hume amb el francès és molt gran. La primera part del llibre Bayle vol mostrar l’absurd de pensar que un cometa pugui ser causa de res, ni bo ni dolent, en el nostre planeta. La lògica del seu raonament és pràcticament la mateixa que la de Hume quan reflexiona sobre el principi de causalitat, tot i que com Bayle està per una altra cosa, no té cap intenció de sistematitzar res. En aquest sentit hom por parlar del francès com un predecessor. L’altra qüestió que m’ha interessat és com Bayle introdueix la seva crítica al mon antic, tot vinculant la idolatria amb els temors supersticiosos provocat pels cometes. És un molt bon exemple de l’esperit antirenaixentista del segle XVII, suggerint que un dels avantatges de la nova ciència és que resulta del tot compatible amb el cristianisme (una línia de pensament molt important històricament i sovint oblidada pels que conceben la relació entre religió i ciència com d’oposició frontal). En aquest sentit, Bayle mostra un tarannà oposat al de Hume, que sempre mostrà condescendència envers la religió antiga i que a la polèmica entre els ancians i els moderns mantingué una posició equilibrada amb més simpatia pels primers.