Allan Ramsay ha passat a la història per ser un dels pintors de primera línia del Regne Unit a finals del XVII., Fou pintor de cort de Jordi III i és un dels autors d’un dels retrats més coneguts dels seu bon amic David Hume. Fou també, cosa menys coneguda, un comentarista polític de cert mèrit i entre les seves obres figura el pamflet “A succint review of the American Contest” publicat mentre estava tenint lloc la guerra de la independència de les colònies americanes. Per Ramsay la guerra estava sent perduda pels britànics perquè estaven adoptant una estratègia equivocada. Allò que calia fer des del seu punt de vista era aprofitar la mobilitat de la flota britànica per bombardejar i atacar directament la població civil dels ports claus com els de Nova York, que les tropes de Washington no tenien possibilitats de defendre. Era una proposta radicalment nova perquè en el context del XVIII, hom donava completament per sobreentès que la guerra era un afer dels exercits, del qual la població civil estava exclosa. El mateix Ramsay reconeixia que la seva proposta seria jutjada com un acte de barbàrie. Allò que resulta més interessant és la seva replica. Per iniciar-la, fa un paral·lelisme amb la guerra anterior entre França i el Regne Unit, quan 6000 soldats anglesos tenien al seu abast la ciutat de Cherbourg, famosa després pels paraigües, sense que fessin cap acció contra els seus habitants. Per Ramsay, allò hagués estat una injustificable barbàrie perquè la guerra havia estat declarat contra Lluís XVI, dels quals els habitants de la vila francesa eren súbdits. El Rei de França ostentava la sobirania i per tant fora injustificat el càstig als seus súbdits. La diferència amb el cas americà és clar. Els americans s’han atorgat la sobirania, per la qual cosa tots i cadascun dels seus ciutadans poden ser considerats com a enemics i tractats com a tals. La distinció és bàsica, perquè suposa el començament de la guerra moderna, entesa com a guerra total, en la qual resulta justificat el bombardeig de poblacions civils o les deportacions massives. La guerra moderna és així no només el resultat de la tecnologia sinó una conseqüència de la manera en la que els pobles moderns, civilitzats, conceben la política; un conseqüència del significat rebuts per termes com “nació” o “voluntat general”. Jordi III no seguí les propostes de Ramsay, els anglesos van perdre la guerra i després vingueren altres que sí ho feren, potser entre els primers hi era precisament un americà, Abraham Lincoln. Els actes contra la població civil després s’han incrementat fins al punt que a bona part de les guerres, la situació menys insegura, paradoxalment, és la del combatent. Sempre, però, hi ha una teoria filosòfica per tal de cercar una justificació. Era potser això al que es referia Hume quan parlava dels perills de l’entusiasme filosòfic.
Un dietari que va voler ser de filosofia
Total de visualitzacions de pàgina:
dimarts, 13 de maig del 2014
INCONVENIENTS DE SER UNA NACIÓ
Allan Ramsay ha passat a la història per ser un dels pintors de primera línia del Regne Unit a finals del XVII., Fou pintor de cort de Jordi III i és un dels autors d’un dels retrats més coneguts dels seu bon amic David Hume. Fou també, cosa menys coneguda, un comentarista polític de cert mèrit i entre les seves obres figura el pamflet “A succint review of the American Contest” publicat mentre estava tenint lloc la guerra de la independència de les colònies americanes. Per Ramsay la guerra estava sent perduda pels britànics perquè estaven adoptant una estratègia equivocada. Allò que calia fer des del seu punt de vista era aprofitar la mobilitat de la flota britànica per bombardejar i atacar directament la població civil dels ports claus com els de Nova York, que les tropes de Washington no tenien possibilitats de defendre. Era una proposta radicalment nova perquè en el context del XVIII, hom donava completament per sobreentès que la guerra era un afer dels exercits, del qual la població civil estava exclosa. El mateix Ramsay reconeixia que la seva proposta seria jutjada com un acte de barbàrie. Allò que resulta més interessant és la seva replica. Per iniciar-la, fa un paral·lelisme amb la guerra anterior entre França i el Regne Unit, quan 6000 soldats anglesos tenien al seu abast la ciutat de Cherbourg, famosa després pels paraigües, sense que fessin cap acció contra els seus habitants. Per Ramsay, allò hagués estat una injustificable barbàrie perquè la guerra havia estat declarat contra Lluís XVI, dels quals els habitants de la vila francesa eren súbdits. El Rei de França ostentava la sobirania i per tant fora injustificat el càstig als seus súbdits. La diferència amb el cas americà és clar. Els americans s’han atorgat la sobirania, per la qual cosa tots i cadascun dels seus ciutadans poden ser considerats com a enemics i tractats com a tals. La distinció és bàsica, perquè suposa el començament de la guerra moderna, entesa com a guerra total, en la qual resulta justificat el bombardeig de poblacions civils o les deportacions massives. La guerra moderna és així no només el resultat de la tecnologia sinó una conseqüència de la manera en la que els pobles moderns, civilitzats, conceben la política; un conseqüència del significat rebuts per termes com “nació” o “voluntat general”. Jordi III no seguí les propostes de Ramsay, els anglesos van perdre la guerra i després vingueren altres que sí ho feren, potser entre els primers hi era precisament un americà, Abraham Lincoln. Els actes contra la població civil després s’han incrementat fins al punt que a bona part de les guerres, la situació menys insegura, paradoxalment, és la del combatent. Sempre, però, hi ha una teoria filosòfica per tal de cercar una justificació. Era potser això al que es referia Hume quan parlava dels perills de l’entusiasme filosòfic.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.