Parlar de
Hume és parlar de la seva reflexió sobre la religió, la qual no és només el
centre de la seva obra més perfecta i misteriosa alhora, els diàlegs sobre la religió natural, sinó des del meu punt de
vista constitueix el nervi central del Tractat.
Com vaig explicar al dietari no fa gaire no pas Hume, però si el seu tema,
constituïren el centre del debat intel·lectual britànic gràcies al treball
d’autors com Hitchens o Dennet. El debat aquí fou em sembla menys seguit i un
intent local del britànic Matthew Tree d’obrir debat sobre la qüestió tingué un
èxit discret. Atès que la situació religiosa, amb les matisacions que vulgueu,
no és radicalment diferent a tots dos països em pregunto quina pot ser la causa
i, concretament, si no és potser que el tema és incòmode pels intel·lectuals
d’aquest país nodrits a l’entesa, compromís històric tàcit, entre l’església catòlica i partit únic de
l’oposició, el PSUC, un compromís històric més centrat, però, al repartiment
que no pas al treball, pròpia i honorablement dit, polític
La història n'haurà de parlar algun dia, d'aquesta aliança de les dues esglésies, la de matriu romana i la comunista, en un moment determinat de la travessa del desert de Catalunya. Aliança que sembla incomprensible, però el poder utilitza tots els seus recursos a l'abast.
ResponElimina