Com cada any durant els tres darrers cursos em toca fer el nivell de quart d’ESO i, per tant, exposar als alumnes, entre una multitud desmesurada d’altres coses, el funcionament del nostre sistema democràtic. Mai no ha estat una feina amb la que m’hagi vingut gaire de gust però els esdeveniments dels últims anys i en especial del passat agost fan tot plegat molt més ridícul del que és habitual. No és cap consol que aquest ridícul sigui íntim i particular, perquè els alumnes semblen saber ben poca cosa del desballestament de les estructures socials on es recolza la vida de les classes mitjanes i tampoc els importa gens. Sota de l’ideal de l’entreteniment a tot alhora rau, quan es dóna l’ocasió per aprofundir una mica, el convenciment cert de què no som ni podem ser altra cosa que titelles a les mans dels que manen. Des d’aquesta base difícilment es creure els escrits de cap manual de bones intencions i, almenys i només en això, fan bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.