Presentació

El dietari londinenc acabava amb una referència a la recurrent pregunta salesiana sobre la vitalitat de la meva vida filosòfica. El fet cert és que és més aviat anèmica i considerant una mica la qüestió en trobo tres raons bàsiques:
• El meu quasi complet divorci, que té moltes i diverses causes, de les institucions i comunitats que, en la mesura del possible, mantenen l’exercici de la filosofia. La docència a l’ensenyament mitjà no és una excepció. Fa vint anys a la primera campanya feta per la SCF en defensa de la filosofia, Salvi Turró utilitzava l’argument de la connexió essencial entre l’ideal del batxillerat i la matèria. Ara de l’ideal del batxillerat només resta el nom i molt més que els altres, que també ho són, els professors de filosofia som cadàvers de vacances.
• La meva dispersió, o manca de voluntat com voleu dir-li, la qual em du a emprar una part considerable del meu temps lliure en activitats només indirectament relacionades amb la filosofia com veure algunes pel•lícules, partits del Barça, viatjar a indrets més o menys improbables , anar al teatre, estudiar idiomes o simplement llegir llibres sobre altres coses.
• Als darrers temps una reducció palesa de la meva capacitat de treball en general i de concentració en particular, la qual pot ser atribuïda probablement al pas dels anys.
Totes aquestes raons justifiquen prou plegar. Segurament hi deu haver en sentit contrari, però ara no se me n’acut cap. Seguiré, així, sense raó, tot justificant potser aquell que deia que el caràcter d’un home és el seu destí.
Aniré explicant, doncs, allò que he fet quan convingui, el que faig, si és el cas, allò que hauria de fer i el que m’agradaria fer i, generalment per les raons apuntades més amunt, deixo de fer. El temps del dietari serà lent i així començaré amb un projecte que ve de l’any 2004. Llavors havia estat treballant un any amb el Francesc Torralba i el Sergi Forgas la qüestió de l’assessoria filosòfica i feia poc que havia publicat Dubtar i actuar on proposava una lectura de la metafísica del cartesianisme centrada a la filosofia pràctica. Una manera de fer confluir aquests interessos era fer una lectura a fons de la correspondència entre el filòsof francès i la princesa Elisabeth, la qual podria ser considerada com un exemple modern de teràpia filosòfica. D’això intentaré parlar els propers dies.