El príncep de Dinamarca a Girona

     Veig al teatre municipal de Girona el muntatge de Hamlet de Thomas Ostermeier; un clàssic de l'escenografia contemporània doncs fa més de quinze de la seva estrena i segueix programant-se des de llavors. El muntatge dura unes dues hores i mitja cosa que significa prescindir d'unes quantes escenes (l'obra representada segons el text canònic podria durar unes cinc hores). Només utilitza sis actors amb la qual cosa tots, llevat de Hamlet i el seu oncle, desdoblen en més d'un paper. Són actors de la Schaubühne berlinesa d'un novell altíssim. Magdalena Lermer fa els dos personatges femenins de l'obra: Ofèlia i Gertrudis. (només li cal una perruca rosa i unes ulleres de sol per passar d'un personatge a l'altre) Hamlet és Lars Eidinger el mateix actor protagonista del muntatge des de fa quinze anys. És a prop de la cinquantena amb la qual cosa l'actriu que fa de la seva mare a l'escenari és vint anys més jove. Aquesta és evidentment, i no faig broma, la màgia del teatre. Eidiger es manifesta al programa de ma disposat a fer aquest paper fins la seva jubilació, És doncs una opció oposada al recent muntatge de Broggi on Guillem Ballart feia un Hamlet de l'edat representada a l'escenari. Ostermeier però no té especial interès en un realisme factual.

    Ostermeier fa un muntatge que em sembla deliberadament antiromàntic perquè el seu Hamlet no és cap heroi. La tradició fa del príncep de Dinamarca una figura .moralment superior als que l'envolten. Però aquí Hamlet gran part de l'obra actua com un clown, bàsicament perquè en cap moment dóna la sensació de poder controlar l'aposta que suposa la seva follia fingida. No hi ha res en ell que sembli superior als que l'envolten, els quals sempre semblen estar molt allunyats de qualsevol mena de conflicte moral. El muntatge és molt dinàmic amb el recolzament d'una projecció de vídeo que subratlla els elements més significatius, moments d'interacció amb el públic freqüents (per exemple ens pregunten que recomanem veure de Londres quan Hamlet és enviat a la cort del rei anglès) i, per si de cas algú es dorm o es despista, Hamlet diu tres vegades el monòleg més famós de la història de la literatura. En el dossier de presentació hi és una entrevista concedida pel director al diari Clarin, que em va interessar molt començant per la confessió de l'autor de la inabastabilitat de Hamlet, les possibilitats del qual mai no s'esgoten en un muntatge i es mostra conforme i agraït amb el fet que el seu muntatge ha pres prou importància perquè  sigui responsable de que la joventut actual sigui considerada com la generació Hamlet; del tot conscient de la insuportabilitat de la nostra situació però sense cap iniciativa i aparentment cap possibilitat d'actuar. En aquest sentit es mostra partidari d'allò que deia Godard: "no es tracta de fer obres polítiques, sinó de que fem les nostres obres políticament"