Gray parla: Debord com paradigma del problema de la revolució

Debord creia que si els sers humans poguessin d’alguna manera esquinçar l’omnipresent vel de la societat de l’espectacle, exigirien una vida que no estigués mediada ni distorsionada. Però que passaria si la majoria preferís una existència vicaria en un mon virtual?.

Autoproclamant-se com seguidor de Machiavelli i Sun Tzu Debord es considerava ell mateix com un realista despietat. Si mai hagués tingut poder, segurament hagués estat despietat exercint-lo, d’entrada contra els que havien estat els seus amics. La seva capacitat pel pensament realista és més qüestionable. Com els revolucionaris de tot arreu, es pensava que la massa de sers humans compartien els seus valors. No podia concebre que d’altres no volguessin ser com ell imaginava que volia ser.

GRAY PARLA: Constants més enllà de les ideologies

Al segle XX, els pitjors episodis d’assassinats massius van ser perpetrats amb l’ànim de refer la humanitat. Si els seguidors de Lenin varen somniar amb una humanitat socialista, els nazis es pensaven engendrar una raça superior. Els governs occidentals que comencen guerres per tal de forçar un canvi de règim poden semblar d’una divisió diferent, però els impulsos que els condueixen no són gaire diferents. Els seus crítics afirmen que aquestes aventures tenen un caràcter geopolític, controlar el petroli a algun altre avantatge estratègic, i no cal dubtar de que la geopolítica té molt a veure, però una mena de pensament màgic també n’és important. No servint per a realitzar cap objectiu estratègic, les guerres de canvi de règim són un intent d’assegurar-se un lloc a d’història. Intervenint en societats de les que no en saben res, les elits occidental fan avançar un futur que creuen prefigurats en elles mateixes, en nou món basat en la democràcia,la llibertat i els drets humans. Els resultats són definitius, estats fallits, zones d’anarquia i tiranies noves i pitjors, però per tal de veure’s ells mateixos com figures que canvien el mon, els nostres líders han triat no veure allò que han fet.