Tres anys després d’haver tornat a Catalunya
no m’acabo d’avenir a haver de dedicar una bon part del curs de segon, on molts
filòsofs importants són gairebé omesos, a J. S. Mill (de fet, aquest any atès
que cap alumne tenia interès a fer la selectivitat no ho he explicat).
Segurament per això em ve molt de gust reproduir aquesta valoració feta pel seu compatriota Gray en el seu darrer llibre
Com he fet notar, Mill fou una excepció per no
haver estat educat en cap fe tradicional. Pero com qualsevol altre membre de la
societat victoriana de mig segle, els seus pensaments i sentiments estaven
formats pel cristianisme. Quan insistia en què la moralitat no depenia de la
religió, invocava una idea de moralitat que prenia prestada de la religió
cristiana. Quan afirmava que la humanitat estava millorant, es recolzava a la
creença que l’animal humà és un agent moral col·lectiu, una idea que també
deriva del cristianisme. Cap d’aquestes observacions por trobar recolzament la observació empírica
que suposadament és la base de la filosofia de Mill.
(seven types of
atheism, 36)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.