llistat

En una classe els alumnes em demanen quin, d'entre tota aquesta gent de la que parlo, em fa realment el pes. Evidentment ells en pensen en una figura concreta, cosa que possiblement és un plantejament massa tancat. No és la primera vegada que em feien aquesta pregunta i no l'havia donat mai resposta. Aquest cop si que ho vaig fer. Em va sortir una llista de cinc, no són pocs però realment no hi ha gaire més. Per ordre cronològic primer Plató, després de trenta anys segueixo pensant en l'enunciat de Whitehead que vaig descobrir quan començava a estudiar: la seva afirmació de que la filosofia occidental són els diàlegs de Plató i unes notes a peu de pàgina que constitueixen la resta dels corpus filosòfics. Després Descartes encara que només sigui perquè, mirant enrere, m'ho vaig passar bé fent la tesi, amb l'experiència intensiva de la seva lectura, tot i que la diferència amb el 92 és clara, els pressupòsits que suporten el dubte ja no són els meus. Spinoza també hi és, possiblement per allò que deia Alain de què tots nosaltres tenim la nostra filosofia i la de Spinoza. La puresa de l'ideal no pot ser menystinguda en un mon on queda tan poca puresa de qualsevol mena. Hume és una altra presència evident. Ha estat l'objecte dels meus últis estudis reals i la veritat és que a hores d'ara m'és molt fàcil trobar elements d'identificació no tan sols amb el seu escepticisme teòric, sinó essencialment amb el pràctic. No tindré ni temps, ni força, ni mitjans però allò que em sap greu del fracàs en la publicació del meu treball és no haver pogut contribuït a mostrar com Hume, més del que hom pensa, ens pot ajudar a pensar. Finalment Nietzsche, l'únic en molt temps que va entendre alguna cosa de Plató i en el que coincideixen amb més o menys intensitat els motius que trobava en el altres tres. Cap autor del segle XX, on quasi tot el que hi ha acaba tenint un cert punt depriment.