Adéu a Stanley Rosen (1929-2014)

Avui mentre buscava una cita perduda de Leo Strauss, tot mirant d’enllestir el meu llibre sobre Hume, he troba l’entrada de Stanley Rosen a la wikipedia, l’he clicada i això m’ha servit per saber que va morir el passat 4 de maig. No fa encara dos mesos. Vaig tenir l’honor, fa més de vint anys, de mostrar-li la ciutat de Girona per la que tenia un especial interès, perquè, com ens va dir. la seva família era jueva. La seva estada a Catalunya es perllongà una setmana i foren dies alhora instructius i divertits. Rosen no pertanyé a aquest tipus de professors universitaris, fachidioten, que només coneixen un autor, un grup que no serveix per despertar vocacions filosòfiques però si de vegades per arribar a eurodiputats. Les seves lectures són il·luminadores d’autors tan diferents com Plató, Nietzsche, Heidegger o Hegel. Tots els llibres dedicats a aquests autors són excepcionals, assolint plenament en el seu treball hermenèutic esborrar les fronteres entre la filosofia i la historia de la filosofia. Textos als que cal tornar. No em sento ningú per fer-li un homenatge i no ho faré, però si que voldria dir, si més no, que Rosen pertany al grup amb els que cerco dialogar quan escric alguna cosa relacionada amb la filosofia i, si s’escau sovint, és la seva definició de filosofia la que faig servir, o feia servir, en els meus cursos. Rosen escrivia en anglès però potser el seu text més brillant fou traduït al català, Hermenèutica com a política, potser un dels anàlisis més lúcid de la situació d’Occident al final del segle XX. Aquí,, podreu trobar dos vídeos de Rosen parlant de Nietzsche i Plató