Fa no gaire parlava del provincianisme “il·lustrat”
que caracteritza la producció historiogràfica britànica, però hi ha d’altres
versions no anglosaxones del mateix fenomen. Darrerament he estat llegint un
llibre de Jean Pierrre Cléro sobre Hume, une
philosophie des contradictions, una lectura suggeridora però no sempre
clara (acabo de veure que Cléro és un lacanià i això com és habitual, explica
molt). Malauradament, Cléro només cita Hume
des de les versions franceses de les seves obres, amb la qual cosa dóna
per descomptat que les versions franceses són superiors a les originals (tampoc
és del tot descartable que Hume no hagués volgut ser francès) o que és del tot
improbable que algun desgraciat aliè al mon universitari francès com un autor d’assaig català (els quals segons V.P,
no existeixen) o simplement un noiet de Valladolid tingui la idea de llegir-se
el llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.