The Killers

         Torno a veure The Killers, en la versió de 1946 de Robert Siodmak ( hi ha un altre igualment memorable de Donald Siegel a la dècada dels seixanta). El film desenvolupa una historia d'Ernest Hemingway i de fet el nom del nobel americà és el primer que apareix als títols de crèdit. Siodmak no figura entre els directors americans conceptuats com gran autors. Possiblement això no li amoïnava perquè ell confessà ser un home feliç en el seu període com assalariat de la Universal i quan el sistema es trencà deixà Hollywood. Abans d' Amèrica però havia fet moltes pel·lícules a França i a Alemanya on havia començat la seva carrera de director treballant en col·laboració amb Billy Wilder.

    The Killers és el més recordat dels seus films i una de les millors obres del cine negre americà. L'originalitat del film rau en què explica la història al reves. El film comença amb la mort del seu protagonista que es deixa pràcticament matar per dos pistolers sense cap voluntat de resistència. Com que havia un segur de vida, un agent de la companyia investiga la seva mort, per esbrinar que ha passat. L'escena inicial quan els dos pistolers (un d'ells és William Conrad que després seria molt famós a Espanya com a protagonista de la sèrie televisiva Cannon) entren al petit restaurant on acostuma a sopar i intimiden el personal i els clients del centre segueix sent de les més tenses mai rodades a Hollywood. La pel·lícula revelarà que la causa de la mort de l'home, un ex-boxejador anomenat "el suec", és una traïció amorosa, provocada per una dona certament dolenta. El film es situa com un noir d'inspiració clarament romàntica, i en aquest sentit és prou diferent dels que farien altres directors del gènere amb la mateixa procedència que Siodmak com Lang o Wilder. El film serviria tot ell per ensenyar com enquadrar els personatges i en aquest sentit Siodmak es revela com un artista excepcional. El film però en gran part ha quedat en la memòria cinèfila pels seus protagonistes. El suec fou interpretat per un jove que debutava com a actor, Burt Lancaster, el qual interpretà un paper més aviat allunyat de la que després seria la seva imatge més habitual. Hi ha molts films americans sobre perdedors, però pocs amb un perdedor tan perdedor com el suec. L'agent d'assegurances és el personatge sobre el que s'articula la narració i ho interpreta Edmond O'Brien, de solvència indiscutible i la noia era Ava Gardner, que només tenia 24 anys i tenia més fama pels seus matrimonis (amb Mickey Roonie i Artie Shaw) que no pas pels seus treballs cinematografics. Aquest fou el seu primer paper memorable i la seva presència és impressionant i indescriptible.