L'absolució de Dani Alves

         La notícia d'aquesta setmana ha estat l'absolució del futbolista Dani Alves, que ha provocat una gran controvèrsia mediàtica. Jo no he estudiat dret i el poc que sé, no em fa vergonya dir-ho, ho he aprés de pel·lícules. Una d'aquestes és 12 angry men, prototip de la pel·lícula liberal americana, on quedava molt ben explicat que la presència de dubte raonables és incompatible amb la imposició d'una condemna (el moment clau és quan canvia el seu vot, el jurat número 4 interpretat per E.G. Marshall) Com em deia el meu germà l'esperit del Dret, com funciona a la nostra civilització, és que es preferible deixar lliure dos culpables que castigar algú que és innocent. Fer-ho al revés es pot justificar per la por, però deixa poc lloc a parlar de civilització de fet sembla més relacionable amb allò que cal superar per parlar de civilització.

    És evident però que els crítics a la nova sentència ,posem Irene Montero per dir un nom dels que consideren la sentència del TSJC aberrant, no han vist possiblement 12 angry men. i si la veiessin considerarien que és una obra reaccionaria doncs en el tribunal no hi cap dona ni cap membre racialitzat (sí que hi ha una representació de totes les classes socials, però això seria vist com irrellevant). És interessant però el contrast entre la seva convicció absoluta, com va expressar, en la culpabilitat del futbolista brasiler i les vacil·lacions i inseguretats mostrades per ella i el seu partir en els casos de Monedero i Errejon. Una disparitat provocada potser per la vessant nociva de l'esperit de partit de la que ens advertia Hume o simplement perquè hi ha opinions que es mantenen des d'un esperit sofístic però que no suporten la confrontació amb la realitat,