True Grit (1969)

 

Reveig una tarda la primera versió de True Grit la que filmà Henry Hathaway l'any 1969 i li valgué a John Wayne el seu únic oscar al millor actor principal. Hi vaig parlar una mica quan vaig veure, encara a Londres, la versió més moderna feta pels Germans Cohen. Ma mare, que era amb mi, no recordava haver-la vista, però jo curiosament recordo precisament que la varem veure al cine Condal, ara teatre, un diumenge a la tarda. La còpia estava una mica malmesa i l'escena del pou de les serps es va veure d'aquella manera. Això passava sovint als cines de reestrena (un concepte inintel·ligible a hores d'ara). No només recordava el lloc sinó que tenia una idea prou clara de la pel·lícula. Indubtablement, tot i explicar la mateixa història és un film ben diferent del dels germans Cohen. La pel·lícula dels Cohen posa molt en primer terme l'atmosfera religiosa que envolta la jove protagonista i, podria potser equivocar-me, crec que comença parlant de la gràcia. La del 1969 en canvi si no esborra del tot l'element religiós si que el dilueix tot el que pot, imagino que defugint un aspecte problemàtic. El film té molt més de comèdia que la versió moderna i de fet no em sembla injust que Wayne guanyés l'oscar amb un registre quasi gairebé còmic. Molt d'aquest aspecte té relació amb l'envelliment del personatge i també evidentment de l'actor que l'interpreta (tenia llavors 60 anys). No crec que en aquest aspecte haguem avançat. Fer acudits sobre la vellesa, ni que sigui la pròpia, és ofensiu per a la sensibilitat contemporània. En relació als altres westerns rodats per Hathaway si s'adverteix un canvi, incloent alguna escena d'una violència més pròpia del western europeu que no pas del clàssic. Curiosament és l'única escena on apareix Dennis Hopper (en aquella època Hathaway era dels pocs que de tant en tant li donava treball)