Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 27 de febrer del 2023

Amèrica


 

Veig a la Villarroel America l'obra de Sergi Pompermayer amb posada en escena de Julio Manrique. L'acció té lloc en el 2021, un dinar d'aniversari on el noi de la casa, un jove de vint anys, presenta la xicota a la seva família, els seus pares i la seva àvia que no sembla ser-hi tota. La família pertany a la upper-class barcelonina. La noia és negre, filla d'una catalana i d'un nord-americà. El dinar no va del tot bé i serveix perquè emergeixin els orígens de la riquesa familiar que eren la tracta d'esclaus. De fet, l'acció es retrotreu en alguns moments a la Cuba del XIX per mostrar-nos la relació entre el patriarca de la família, Juan en comptes del Joan actual, i la seva nova esclava acabada de comprar, Amèrica, interpretada per la mateixa actriu.

La dinàmica de l'espectacle i la posada en escena em resulta prou convincent i és segurament brillant. Tinc més reserves enfront el text. Potser de vegades un xic massa didàctic, el tema de la relació de l'esclavisme i Catalunya no és tan nou i els que no en valen saber res seguiran sense saber-ne. Potser li calia alguna volta més. M'agraden molt alguns personatges, quasi tots; però em semblen relativament fluixos la mare i el noi. En canvi, m'agrada molt la figura de l'avia i la de la Paula, la jove cuidadora de l'àvia, la mena de persona que cal perquè dominin les gents com el Joan, interpretat per Joan Carreres que segueix demostrant que és un dels millors actors de la seva generació. Tamara Ndong està a la seva alçada i el moment en què ell estudia fer-li una mena de "proposta" em sembla especialment brillant per part de tots dos.

Els fets són traumàtics en ells mateixos i molts més pels que pensen des de la idea que els catalans sempre són els "bons", o les víctimes en llenguatge del tot contemporani. Des d'una visió de la història menys essencialista, relativitzant nocions com la de Catalunya que no té cap essència ni és cap mena de realitat permanent, potser es pot tenir una mirada més distesa, cosa que no significa que el deuteno  sigui impagable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.