La strada di Levi és el nom del documental realitzat per David Ferraro el 2006 sobre la novel·la de Primo Levi, la treva, de la que vaig parlar-ne aquí fa dos anys. El film segueix la trajectòria del viatge de l'escriptor italià, mostrant-nos com són ara els paisatges que va recórrer ell fa quasi vuitanta anys. La veu d'Umberto Orsini recorda, sense abusar-ne, els passatges més significatius per comprendre el seu itinerari. Ferraro utilitza molt poques vegades imatges del final de la guerra i prefereix mostrar com és ara aquesta Europa. Alguns llocs han canviat molt. Per exemple, la zona prop de Txernobil que ell creuà a la tornada de Starje Doroghi. En general, el documental funciona com bé com rememoració del llibre i és encara més efectiu per il·lustrar l'advertiment essencial del treball de Levi, si tot allò va passar, pot tornar a passar. Especialment clara és l'escena desenvolupada a Munich, quan es recorda la reflexió de Levi quan passejava pels carrers d'aquesta ciutat, la necessitat de fer afrontar la seva responsabilitat als alemanys, amb un miting d'un partit neo-feixista que afirma la innocència absoluta dels alemanys. En pocs llocs però la pervivència del passat és tan clara com a Bielorússia, l'únic país del continent que havia preservat en l'essencial el sistema soviètic, i on ja hi eren per tot arreu les fotos del lider Lukashenko. Un altre bon moment és la rememoració de l'arribada a Budapest, mentre la veu llegeix el testimoni de Levi dient que per ell l'arribada a aquesta ciutat significava el retrobament amb una ciutat plenament europea, les imatges dels seus mercats mostren la presència aclaparadora de gent vinguda d'altres continents i especialment emotiva és la confrontació del viatge de Levi amb el que en aquell temps feien els moldaus escapant de la misèria del seu país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.