Després de trenta
anys la conclusió és clara. Mai no havia resultat fer la classe de filosofia com
ara, per la pobresa de vocabulari i el desinterès per la realitat de la canalla.
Tanmateix mai no havia estat tan necessària. Perquè si com deia Nietzsche no podem renunciar a desitjar i si
ho intentem, acabem desitjant el no res,
si l’escola renuncia a la transmissió del coneixement, pràctica del tot
consolidada actualment a L’ESO, llavors
el que es transmet són els prejudicis i per un esser racional no hi ha , no
hauria d’haver, prejudicis bons i dolents en funció de les nostres simpaties,
és a dir prejudicis propi. Tots son
exactament el mateix: no res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.