Hume i Husserl

Husserl fou l’home del XIX i començament del XX que millor entengué Hume. En un cert sentit tots dos arriben a la mateixa idea nuclear, però malgrat alguns esforços notables, Hume acabà tenint molt poc a veure amb la Fenomenologia. Allò que ho impedeix precisament és el Tractat de les passions.

Història i paradoxa

La paradoxa fonamental del seu temps per Hume és que la llavor de la llibertat política de la vida anglesa es degué a la defensa de la seva posició feta pels puritans, els quals, per la seva metafísica inherent, eren més aviat enemics de la llibertat. Això segurament no és una casualitat, sinó la matèria de la que està fet la història. La perplexitat sentida per Hume és la mateixa que vol provocar Zizek quan afirma que fou el Gulag de Stalin qui salvà Occident i, per tant, el lliure mercat

Política i postmodernitat

Diu Michea:

És molt interessant constatar – com ho feu Kristin Ross- que és en el moment precís en que els pobles colonitzats reclamen i s’apropien de l’estatut d’humans quan els intel·lectuals francesos proclamen “ la mort de l’Home”

Les Mystères de la gauche, p. 103