LOE i Ideoologia

La LOE assenyala com a la seva sisena finalitat el desenvolupament de la pròpia creativitat, la iniciativa personal i, no podia no ser-hi, l’esperit emprenedor.  Pseudo-platònicament parlant no m’està malament. Ara, em sembla, que encara que només fos per simetria hauria d’haver estar inclosa en les finalitats algunes referència a l’aprendre a col·laborar i a treballar amb els altres, però no hi és pas.  No caldria gaire més per mostrar la inanitat de la pretesa esquerra que, presuntament, governava llavors

Beckett sobre el costum

Samuel Beckett, en el seu estudi de Proust, digué algunes coses que un seguidor de les influències de Hume no pot passar per alt:

Les lleis de la memòria estan sotmeses a les més generals lleis de l’hàbit. L’hàbit és un compromís efectuat entre l’individu i el seu entorn, o entre l’individu i les seves excentricitats orgàniques, la garantia d’una avorrida individualitat, el llampec conductor de la seva existència. L’habit és el llast que encadena el gos al seu vòmit. O, més aviat, la vida és una successió d’hàbits, doncs l’individu és una successió d’individus ....La creació del mon no va tenir lloc una vegada, sinó que té lloc cada dia. L’hàbit llavors és el terme genèric pels innombrables compromisos entre els innumerables subjectes que composen l’individu i llurs innombrables objectes correlatius. Els períodes de transició que separen les adaptacions consecutives (atès que per cap mena de macabre transsubstanciació pot fer de les fulles mortes bolquers) representen les zones perilloses a la vida de l’individu, perillós, precari, adolorit, misteriós i fèrtil quan per un instant l’avorriment de la vida és substituït pel patiment del ser.