Associació d'idees

El començament del Tractat i la Investigació, quan es parla de l’associació d’idees, semblar més aviat banal: la descripció d’un mecanisme psicològic considerat, sense una demostració gaire clara,  com a fonamental en el funcionament de la ment humana. Vistos els precedents però el caire ha de ser totalment diferent. Hume no recorda els seus precedents però tant per Locke com per Descartes l’associació d’idees és una tendència dirigida essencialment envers allò patològic i que ha de ser corregida per l’enteniment. A Hume no hi ha enteniment que pugui corregir res i així allò que pels seus prudents predecessors era l’arrel de la follia, ara passa a ser el cement de l’univers.

Crisi i LOE

Hi ha molta gent que escriu sobre la situació i alguns escrits estan molt ben raonats i molt ben escrits, cap però és tan il·lustratiu com el text de la LOE,  no especialment ben escrit ni especialment ben raonat, amb el que darrerament estic  tan ocupat, . No hi ha testimoni més clar de la nostra crisi moral que el fanatisme moralitzador que palesa el text a cadascun dels articles.  Un text que hagués horroritzat Aristótil  i qualsevol dels que pensen que la moral no és tant un tema per parlar-ne com per practicar-ne. 

Il·lustració

La il·lustració no suposa la superació, ni la solució del conflicte entre la raó i la fe,  o Jerusalem i Atenes, sinó el perfeccionament màxim de la capacitat de disfressar-ho i amagar-ho

Hume com a profeta

Més enllà d’altres raons el significat de fer a hores d’ara un llibre sobre Hume, és que aquest pensador tres cents anys després del seu naixement  explica millor que cap altre la nostra situació.  Perquè certament allò més sorprenent del daltabaix actual és que tot plegat no té res de sorprenent. Les veus que ho anunciaven eren moltes i variades ideològicament, però tots plegats ens vam entestar a pensar que el futur, el futur immediat, el curt termini, necessàriament hauria de ser igual  al passat. El triomf del costum, el instint conservador, la il·lusió, tres maneres de dir la mateixa cosa, fou absolut sobre la raó. 

Apunt personal irrellevant

Estic massa sol i ho noto tot fent aquest llibre. No acabo de fer-me una idea, tot escrivint un llibre sobre un filòsof, de per a qui estic escrivint, o, allò que és més important, de per a qui hauria d’escriure.

Creença i Tolerància

Afirmar com fa Hume que tota creença és en el fons irracional, no deixa de ser el millor fonament possible per a la tolerància, perquè ningú ens pot fer culpables d’allò engendrat per mecanismes instintius, aliens a la raó i per tant d’impossible control.