Faig poques hores de quart d’ESO, però són prou intenses. Possiblement n’aprenc més dels meus alumnes que no pas a la inversa. Això no és però estrany, perquè al capdavall allò que més compta són les ganes d’aprendre. Després de Londres, a Vilanova i a Medina, ha canviat radicalment procedència dels meus alumnes. Els nens provinents de classes acomodades han desaparegut i l’extracció social ara és més baixa. La conseqüència sembla ser un canvi a l’atmosfera moral. Parlar-ne és més difícil. Sabent poc del mon no tenen gaire interès a fer-ho, però quan expressen les seves conviccions sobre política, futur, treball, etc. el nihilisme que mostren es esglaiador. Tothom és corrupte, res no val la pena, treballar és necessàriament una desgràcia i coses per l’estil. El punt no és banal, perquè aquesta és la veritable forma, la radical i autèntica, d’allò que significa el fracàs escolar, més enllà de las collonades que hom generalment discuteix. Els nens llegeixen i escriuen malament perquè no en veuen cap motiu per fer-ho bé i una bona part dels pares i alumnes combreguen també amb aquesta idea.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.