Le
culte du néant de
Roger
Pol- Droit és una història de la difusió del budisme en Europa.
La narració tracta de desvetllar una paradoxa. Avui en dia, en
general, el budisme té una molt bona imatge. En part, perquè alguns
dels seus aspectes son coincidents amb sensibilitats contemporànies.
Personalment, jo diria que un avantatge en el seu favor, i que
comptaria més si la il·lustració no naufragués del tot, és la
seva completa absència de pressupòsits metafísics. Aquesta bona
imatge contrasta amb la que aquesta pretesa religió va tenir en el
segle XIX europeu
quan fou generalment qualificada com horrorosa. La qüestió de fons
era evidentment la del nihilisme. La doctrina de Buda es veia com una
adoració del buit i una negació de la vida. Aquesta perspectiva es
possiblement del tot indefensable ara, però només després de que
la crítica metafísica del segle passat i en part la física
quàntica ens hagi ensenyat a pensar la realitat prescindint de la
noció de substància.
Pol Droit, però, fonamenta la seva defensa en el caràcter
terapèutic del budisme que el fa incompatible amb allò que els
europeus entenen per Nihilime, l'Alexei Kirilov dels Dimonis
El
llibre de Pol- Droit és exhaustiu i per això comença amb les
indicacions sobre el budisme present a obres del segle XVIII, quan
es comença a desenvolupar la filosofia de la historia. A tot arreu
es comença a perioditzar la història en eres i la primera és una
era primitiva, anterior a les religions del llibre. Sorprenentment,
estava molt estesa la hipòtesi de que tots els primitius eren iguals
i per això, junt amb la manca de notícies reals, sortien teories
sobre el budisme que identificaven la figura de Buda amb la de
divinitats com Odin o Osiris. També despertà un cert consens la
hipòtesi de la negritud de Buda.
I eren freqüents els que, partint del fet cert que hi ha monestirs
budistes, pensaven que els budistes eren uns cristians que s'havien
oblidat de Crist
o uns imitadors de pràctiques cristianes que no entenien.
Encara a mitjans del XIX aquesta confusió estava present i això
explica obres tan sorprenents com l'escrita
per un acadèmic
noruec, "senyals del culte Budista a la Noruega pre-cristiana".
El començament del segle XIX suposa un canvi radical i el mateix
Hegel, per exemple, ja disposa d'informacions de certa qualitat, tot
i que més sobre la religió dels Vedes
que no sobre el budisme pròpiament. Les primeres traduccions de la
llengua Pali, la dels textos budistes més antics, no apareixen fins
després de la seva mort, tot i així, Hegel tindrà molt a veure en
la caracterització del budisme com nihilisme.
Tampoc en fou aliè, Schopenhauer, el qual llegia els textos
orientals com una confirmació de les seves reflexions.
La
estigmatització del budisme està causada sobre tot per la
interpretació política del mateix i la constatació del fet que,
tot i ser hindú d'origen, el budisme havia estat expulsat de la
Índia. El Budisme fou interpretat com un moviment polític de
rebel·lió contra la hegemonia dels Brahmans i en aquest sentit
anàleg a les tendències anarquistes i socialistes que estaven
apareixent en el segle XIX.
El fet que fs erradicat de la Índia on predominava del tot la
religió més antiga, era una fet molt alentidor per les forces
reaccionàries. L'exemple per excel·lència és , sense dubte, el
pensador nacionalista, i per tant reaccionari, Renan.
La por al budisme era una màscara de la por a la revolució en un
sentit polític, però també metafísic.
En un mateix sentit, la conversió dels asiàtics es convertia en la
missió més important de la civilització (ni
que fos mitjançant missions tan patètiques com la de Black
Narcissus).
Em
sembla que el llibre té un interès indubtable
per com mostrant la recepció d'un culte en principi aliè ( no hi
havia budistes a la Noruega pre-cristiana) acaba dient
molt de com som realment
els
europeus i d'alguna manera em serveix per revalidar el que m'explica
en Jordi Sales quan era estudiant:
no
ens mai de refiar de les lectures fetes pels Filòsofs. Quan més
importants i originals es pensen, menys fiables.
.webp)
