Llegeixo la versió castellana de Purity (pureza), la novel·la de Jonathan Franzen publicada fa uns quants anys. Vaig gaudir molt quan vaig llegir Liberty i tinc un bon record però imprecís (l'adjectiu que millor defineix els meus continguts mentals en general) de The corrections. D'aquesta també n'he gaudit molt i ha resistit la prova clau per a qualsevol novel·la, quan més es desenvolupava la història més volia saber dels personatges. Franzen em recorda la gran novel·la russa per la seva capacitat de presentar personatges en tensió moral. La diferència és clar és l'horitzó de les diferents tensions. Els personatges de Franzen no poden sortir de la lògica d'un individualisme i d'un hedonisme que fa ben estret el marc de les seves vides i acaba fent incoherent tot i que siguin sinceres les seves aspiracions a la moralitat i la veritat. Només la protagonista Pip Tyler acaba sent una excepció, cosa que significa un petit però real sentiment d'esperança per a les generacions venidores, les hereves del caos sembrat per tots nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.