Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 10 d’abril de 2016

Panorama des del pont

Assumint la continuïtat amb el nen que veia quasi cada divendres els Estudio 1, vaig a veure la versió que ha estat representant-se al Romea de Panorama des del pont. Com que venia de Londres i tot el que havia vist aquest trimestre estava molt escollit, tenia males impressions però afortunadament no es van complir. La posada en escena de Lavaudant era àgil i adient, hom ha dit també freda,  com  és també fred els mon que envolta els estibadors. Els actors en general estaven bé i el protagonista, Eduard Fernández, em va semblar magnífic. Hi ha interpretacions aclaparadores, com la de McBurnley a the encounter, i algunes com aquesta simplement commovedores. Allò commovedor en aquest cas és l’autenticitat amb la que Fernández representa aquest estibador de Brooklyn. Poques vegades he tingut la sensació de veure representar treballadors amb aquesta veritat: la manera de captenir-se, la cerimònia i la gravetat que emmascaren la manca de vocabulari, la dificultat de ser generós en un ambient mesquí. Hi veia molt de l’avi i dels oncles grans en aquest Eddie Carbone. D’altra banda l’obra em confirma que Miller segueix essent un dels testimonis fonamentals del segle passat, tot mostrant l’altra cara del somni americà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada