Tell
them Willie Boy is here és
la segona, i última, pel·lícula d'una de les trajectòries mes
desaprofitades del cine americà, Abraham Polonsky., un dels
guionistes i realitzadors que va veure la seva trajectòria trencada
per la cacera de bruixes del senador Mc Carty, que en el seu cas va
quasi cloure una carrera
que havia començat amb dos gran èxits: el guió d'un dels que
potser és un dels millors films
sobre el mon de la boxa, Body
and Soul, i
una obra mestra del cine negre, Force
of evil,
totes dues amb el gran i malaurat John Garfield. Polonsky va estar
en una situació difícil quan va ser interrogat i requerit pel seu
passat perquè va fer la guerra com oficial d'intel·ligència, amb
la qual cosa no podia revelar gaire
res del que havia fet o
deixat de fer.
Efectivament era membre del partit comunista, cosa que mai va ser
il·legal als EEUU.
Quasi
vint anys després va fer aquest film, un western tot i que l'acció
s'esdevé a començaments del segle passat. Willie boy és un noi
indi que torna de la presó i té una cita amb la seva noia. El seu
pare s'oposa a aquesta relació i quan els sorprèn, Willie el mata
en defensa pròpia. Aquesta acció en el seu codi tribal, simplement
sancionaria el matrimoni, però està clar que les lleis americanes
no ho veuen de la mateixa manera i Willie, que té del tot clar que
la presó és infinitament més dura per un indi que per un home blanc,
fuig amb la noia. La pressió de la directora de la reserva, que vol
fer de la noia índia una mestre, obliga al sheriff, que és també
el seu amant ocasional, a fer un escamot per perseguir-lo malgrat que
ell en principi era partidari de deixar-ho córrer., és a dir, de
deixar el tema a la policía de la reserva. La pel·lícula
consisteix doncs en la descripció d'aquesta persecució. Willie Boy
té l'avantatge del seu coneixement de la regió, però va a peu i
menys ràpid del que podria anar si anés sol. L'escamot armat i amb
cavalls està mogut per les ganes de tornar als vells temps de la
guerra amb els indis. El tema es complica perquè hi ha una visita
presidencial a la contrada i la premsa s'interessa per la història
d'un indi rebel que potser vol començar una nova guerra índia.
Polonsky es va basar en una història real que sembla fou la darrera
partida per fer justícia popular als EEUU El final a la vida real va
ser prou diferent al del film. La noia va morir d'un tret dels
perseguidors, (a la pel·lícula no queda clar si és un suïcidi o
l'autor és Willie Boy) i el final de l'home fou incert, tot i que
sembla que si va poder fugir i arribar a Las Vegas on anys més tard
morí de tuberculosi.
Segurament
el millor del film és troba en els diàlegs que sovint recorden el
talent que va dur Polonsky a triomfar. En canvi, el film no em sembla
que acabi mai d'agafar un bon ritme narratiu i quan l'has acabat de
veure penses que ha durat més del cent minuts reals, mala senyal. El
sheriff és Robert Redford que fa un treball eficaç però en el que
tampoc pot brillar especialment. Pel meu gust el pitjor del film és
l'elecció de l'actriu protagonista, la jove indià, que recau en
Katherine Ross, (molt popular llavors després d'haver protagonitzat
The Graduate i Butch Cassidy and the Sundance Kid) a la qual un
maquillatge més aviat ridícul no ajuda res. Als anys 60 es podia
fer a Amèrica un film com aquest on queda molt clar el caràcter
estructural del racisme americà, però no donar un paper principal a
actors indis. Willie Boy és William Blake, però que com Blake, en
realitat d'origen italià, tenia una etnicitat poc marcada i era un
actor més que competent, acaba sent un dels suports del film.
