Si la primera part
del llibre es recolza en una de les meves obsessions bàsiques, la revindicació
del legat humeà, la segona es fonamenta en un altra idea molt important des de
que vaig ser-hi a Londres: la necessitat de trencar amb l’etnocentrisme de la
nostra cultura. Els valors de la nostra ètica no són universals sinó Weirds.
Aquest terme es tradueix al català com a estrany però és també l’acrònim de
western, educated, industrialized, rich and democratic. Un grup humà peculiar
que ha imposat una visió reduccionista de l’ètica que es centra a la justícia i
el dany als altres. Evidentment aquestes qüestions importen però no són pas les
úniques en general. Si que ho són per a una cultura radicalment individualista
que prioritza l’anàlisi sobre el raonament holístic. Seguint Hume, si la moral
és una qüestió de gust, la ment ha de ser com la llengua que té sis receptors
de gust diferents. La nostra dieta,
moral, és pobre perquè ha quedat reduïda a un parell. En aquesta qüestió Haidt segueix la tesi del seu mestre Richard Shweder,
el qual parlava de tres ètiques,
diferents tot i que no estrictament oposades i no sempre coincidents: L’ètica
de l’autonomia individual, que és la de la tradició filosòfica moderna, l’ètica
de la comunitat i la de la divinitat. En aquest sentit l’autor presenta una
tesi molt contundent que jo des de la meva experiència vital he de corroborar:
la dimensió moral de la dreta és superior a la de l’esquerra o, per dir-ho en
termes orwellians, l’esquerra ha comés l’error de minimitzar i considerar fins i tot com reaccionaris,
valors que formen part de la decència natural, com ara, la honestedat, la
fidelitat o el respecte a la santedat. En termes de la metàfora de la que
parlava a l’entrada anterior, les dretes tenen millor fil de conversa amb l’elefant.
Els votants de Trump voten evidentment, si voleu, contra els seus interessos
materials, però defensen els seus interessos morals.
L’enfoncament de
Haidt està basat en la teoria de l’evolució i plantejant la vella dicotomia
sobre que som essencialment, la seva idea és que ens comportem com animals auto
domesticats Hi ha, si voleu, un egoisme innat però hi ha hagut una evolució
cultural que ha creat i afavorit la mentalitat de rusc i d’aquest èxit s’ha seguit la supervivència i el progrés de l’espècie
humana, indubtable ni que pugui ser, en
termes d’història natural, breu. Aquesta perspectiva il·lustra els
diferents punts de vista sobre la igualtat entre la dreta i l’esquerra. La
igualtat humana és una evidència des d’un punt de vista abstracte, purament
racional, però està en contradicció amb aquesta mentalitat de rusc, la qual
incorpora de manera necessària una necessitat de jerarquia. Allò clar en tot
cas és que l’evolució humana no s’entén en termes merament biològics, sinó que
es producte de la interacció amb l’evolució cultural i que el moment fundador
de la humanitat no és tant el llenguatge, sinó la seva condició prèvia l’adveniment
d’una intencionalitat compartida, sense la qual el llenguatge no seria
possible. De la perspectiva de Haidt se’n segueix tant el refús de l’individualisme
extrem com de l’universalisme En cal
estimar els propers però no tenim eines emocionals per estimar la humanitat. En
aquest punt la referència més clar del pensament de Haidt és Durkheim, perquè
és precisament als moments d’èxtasi religiós on millor es satisfà la nostra
relació amb els altres (en aquest sentit pot no haver gaire diferència entre
ballar en una disco ben col·locat i les experiències religioses col·lectives).
De fet la tesi de Haidt és que té poc interès parlar d’individus religiosos, la
religió no pot ser sinó un afer comunitari. És la millor tècnica de cohesió de
grup, però el problema és que no hi ha lligam sense encegament (binding without
blinding)
Haidt ha estat
sempre un votant demòcrata però en la investigació d’aquest llibre subratlla
tres tesis fonamentals del pensament conservador que ell no es veu capaç de
negar ( i jo des de la meva experiència subjectiva tampoc.
1.
Els
humans són inherement imperfectes i
tenen una inclinació al comportament egoista quan desapareix tota coerció
(veiem per exemple que ha passat aquest estiu)
2.
Els
nostres raonaments són febles i inclinats l’autocomplaença és perillós, per
tant construir teories basades en la raó pura, prescindint de la intuïció i l’experiència
(això era en part el tema de la meva tesi)
3.
Les
institucions són fets socials sacralitzats en funció del seu caràcter positiu,
la seva desmitificació i identificació com institucions arbitràries
justificades només des d’un punt de vista utilitarista, creen anomia (aquí es
recolza en Durkheim, però aquest argument és la base del platonisme)
El trajecte de
Haidt té com a conclusió que malgrat tot hi ha una sortida a la
polarització que passa per recollir la
veritat parcial de les dues visions oposades i substituir el maniqueisme per
una visió propera a la polaritat xinesa del yin i el yang. Ni la raó pot
suprimir les emocions, ni les emocions la raó es pot arribar a un cert
equilibri entre totes dues. Personalment
el llibre m’ha ajudat a entendre els meus desequilibris intel·lectuals.
Filosòficament recelós del racionalisme,
en els aspectes menys teòrics de la meva vida, àdhuc els polítics, sovint s’ha imposat l’ultraracionalista que
viu en mí. Tant de bo que en allò que quedi, hi hagi més harmonia entre la
teoria i la praxis.
