Motius d'estranyament

Una de les coses on em trobo més allunyat dels meus contemporanis és en el el fet de no haver vist mai cap sèrie, tot i ser conscient del caràcter imperdonable de la meva actitud, cosa que m’ha estat recriminada per gent que podem considerar il·lustre, no en tinc cap mena de ganes. Evidentment la meva manca de temps constitueix una excusa objectiva i suficient, però en el fons sé que si tingués temps preferiria fer altres coses, com ara, mirar pel·lícules. El motiu primer és molt antic, vé del temps on les sèries existien però només es podien mirar de setmana en setmana, vaig decidir llavors que calia prendre distàncies amb totes les coses que poden implicar addicció.  L’altre raó més poderosa és la pròpia d’algú que va créixer mirant films de gent com Hawks o Walsh, i ha acabat tenint una ferma convicció en què si no pots explicar una història en dues horetes millor que no l’expliquis i certament n’hi ha moltes coses que m’agraden molt i constitueixen una excepció a aquesta regla, però tampoc és del tot clar si es tracta de contar històries.

Nova etapa

Tornem- hi, ara amb una tercera etapa, després d’una segona molt llarga i gens fructífera, però  expectant de que potser en el futur em quedarà alguna estona per a mi, cosa que ha estat el major problema dels darrers anys.  La tercera etapa s’obre però des d’algunes constatacions clares: fa més de deu anys que no publico res i no tornaré a fer-ho. Ni és versemblant que les meves cabòries interessin gaire a ningú, ni jo penso que tingui res a dir que pugui interessar-li a allò que podem anomenar públic. De fet, constato que el meu divorci amb  el mitjà que m’envolta cada cop és més gran. Les novetats són quan més va, menys novetats i més avorrides. No es pot imaginar res de més tediós que el mon de la diversió constant . La relació amb els meus alumnes és millor que mai. Hi ha una simpatia positiva però amb una consciència molt clara, per part meva almenys, de l’existència d’abismes insalvable. No és un fenomen gaire estrany i es pot dir amb una única, clara i malvolguda paraula, envellir. En tot cas, però, en aquesta ciutat on visc la major part d’obres ja estan fetes i cal trobar altres amenitats i com a mínim escriure ajuda a fer de remei als efectes col·lateral i gens volgut d’haver estat una bona pila d’anys fent un dietari: alleujar la feblesa de la memòria, manifestada en només poder guardar consciència i memòria d’allò que ha estat escrit,  si voleu, una mena de minusvàlia, però ningú em va dir a la facultat de la filosofia que tot allò estigués mancat de contraindicacions.