Tot i el gran èxit del llibre de Snyder sobre la
tirania, no ha aparegut encara, pel que sé, cap versió espanyola del seu darrer
llibre, the road to unfreedom, i és
una pena perquè em sembla no només una lectura important sinó necessària. La
notícia principal del llibre és que tot i l’aclaparadora victòria sobre els
russos que va suposar l’esfondrament de la URSS el 1991, les coses han canviat
i en el mon posterior a l’atemptat de les torres bessones els russos tenen
opcions, i estan en un bon camí, per prendre’s una revenja completa sobre els
Estats Units i la unió europea, una victòria que, però, ja no té cap forma de
progrés de la humanitat, ni que sigui il·lusòria, sinó que comportaria el
triomf de la desigualtat i la consolidació de règims oligàrquics i cleptocràtics.
Snyder és d’entrada un expert en la historia de l’Europa
de l’est i el llibre comença amb un estudi del règim de Putin i de la guerra
amb Ucraïna però el darrer capítol acaba amb la figura de l’actual president
americà, un producte de la intel·ligència russa en un grau molt més elevat del
que els diaris deixen imaginar. No és ja que Trump digui moltes mentides és que
la seva pròpia imatge d’empresari d’èxit és en ella mateixa una mentida.
El llibre aplega i fa intel·ligible moltes d’aquestes
notícies que, com veiem ràpidament i sense parar gaire esment als diaris, no
acabem de pensar a fons i constitueix una crònica fefaent de la capacitat manipulatòria
i de la toxicitat del govern rus, però Snyder va més enllà de la crònica i fa
un bon munt de reflexions que no podem deixar de tenir en compte com, per
exemple, la relació que estableix entre les polítiques de la inevitatibilitat,
ben conegudes entre nosaltres des de ja fa molts anys, i les polítiques de l’eternitat,
que constitueixen un element essencial qualsevol mena de feixisme.
Molt interessant és també la descripció que fa de
la importància que té a hores d’ara en Rússia la figura d’Ivan Ilyin, un
filòsof totalitarista antiboltxevic i antioccidental que posà les bases del que
volia ser un feixisme rus i que ha esdevingut el filòsof de capçalera de Putin
i dels dirigents del seu règim legitimant la seva pretensió de presentar-se com
redemptors.
El darrer capítol mostra de manera elegant i
contundent les moltes analogies que es poden establir entre l’Amèrica que ha
votat Trump i la Rússia que segueix Putin, cap de les dues s’entén, sense tenir
en compte un escenari de desintegració social, al qual no se li pot donar una
altra resposta que propiciar l’esfondrament d’altres escenaris, l’Europa unida,
que resulten millors en una comparació.
Snyder també crida l’atenció sobre l’estret lligam entre la pèrdua de
qualitat de la democràcia i la desaparició del periodisme de qualitat i
independent un fenomen generalitzat des de la darrera crisi.
