El dia més feliç de la meva vida

 

        En aquell moment indiscutiblement i avui encara ho podria dir, és un del que no recordo la data exacta però fou el mes de juliol de 1981, quan en unes oficines que estaven a la cantonada dels carrers Muntaner i Sepúlveda vaig rebre la comunicació que em deslliurava de l'obligació de fer el servei militar. La meva eufòria fou absoluta. Cap dels meus col·legues del moment no em va deixar, sanament, d'envejar. Mirant-ho des de la perspectiva actual els motius per estar satisfet són encara més grans. Llavors jo podia sospitar, però no sabia tan certament com ara, el car que val el temps i per tant la importància de guanyar, com a mínim, 14 mesos de la meva vida. Com a ciutadà de l'estat espanyol un dels avançaments més indiscutibles que he pogut viure ha estat el de la supressió del servei militar i tot i estar en principi preparat mentalment pel pitjor que es pugui esdevenir, no puc deixar de sentir-me molt amoïnat quan sento veus que demanen la seva reinstauració. Sembla que aquesta és gairebé un fet en l'estat més avançat (en servilisme) de la Unió Europea: Alemanya. L'argument ara, com llavors, és aprendre que és la disciplina. Això evidentment es fa millor des d'altres vies que no exclouen la racionalitat ni l'anul·lació de la individualitat. En tot cas sembla un canvi coherent amb l'esllavissament cap a l'autoritarisme cada cop més accelerada que estem vivint. També és clar que qui es pugui creure que l'objectiu de Putin es arribar a les costes portugueses mereix viure aquesta reinstauració.