Un dietari que va voler ser de filosofia
dijous, 22 de desembre del 2022
Austràlia
El Flyhard és un teatre de butxaca, 50 espectadors tirant llarg, al carrer d'Alpens, al barri d'Hostafrancs a vuit minuts de casa meva. Hi vaig un vespre a veure Austràlia una obra d'Israel Solà, un dels actors de la calòrica, una de les companyies més interessants del país i possiblement la més divertida. L'obra és una road movie de tres germanes catalanes que es reuneixen a Austràlia on viu la mitjana, que li ha demanat un ovul a la germana petita per poder ser mare. El retrobament de les tres germanes narrat per la petita , l'eix de la història i la narradora, és el nucli de la ficció que m'ha semblat ben escrita, amb un bon equilibri entre molts moments de fina ironia i una reflexió d'una certa amargor, sobre el significat de la noció de família i de la dificultat que tenim, com a gent que no fa tant estàvem sobre els arbres, de fer-nos amb formes culturals que suposen la modificació de coses que fins ara eren merament naturals, com ara, la maternitat. Les tres germanes són cadascuna a la seva manera, tres exponents de la dificultat de la situació femenina en el nostre temps i totes tiren endavant amb una forma u altra d'amputació dels seus desitjos d'allò que en el fons seria la seva naturalesa. El problema és que cadascuna d'elles opta per una amputació oposada a la de les altres i això constitueix un fons de tensió evident. El teatre de petit format té l'avantatge de la proximitat i aquí no fou una excepció. La direcció i el moviment escènic fou molt àgil i molt sobri. El públic era molt jove i això en aquesta ciutat és bastant excepcional pel que estic veient últimament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.